Les lluernes moren en els camins arenosos. La nit s'afona en els tolls. Hem amat als famolencs i als iniciadors d'esta memòria. Algú va començar a escriure-la en la terra, a triar cada paraula perquè resplendira en la foscor. Les aigües han començat a arrasar el paisatge que ha iniciat l'escriptor. Els gels descendixen pel pendent i els pardals belluguen en els arbres constants. La brisa calenta reapareix prop dels arços. Hi ha desapareguts que retornen a les cases i llops que esperen la seua hora temuda. En les cases, algunes dones decidixen quina arma facilitarà el seu descans. Només la nit, només la nit i els trastornats fills que tracten de beure en les ombres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada