Després de la tàpia. Un poema

  A Julià

  Els hòmens van perdre l'oportunitat de botar al buit. Les engrunsadores són absorbides per la boira. Després de les tàpies moren els records de tants absents. No queda ningú, no quedava ningú. El futur és el passat, un present quiet, estable, que no s'assembla a res. Les meues mans t'oferixen la possibilitat de desaparéixer. No parles més amb eixes ombres que es van cap a la vegetació. La frondositat és res, és tot. Després de la tàpia.

Passeig del Carrer de Dalt paral·lel a la carretera, ple de boira//commons.wikimedia.org