Sobren les paraules quan llegim este poema de Miquel Català.
Quan el món embogeix i ulls d'infants miren espantats
quan les religions prediquen l'odi entre els humans
quan els senyors de la guerra engreixen com malalts
quan la paleta de colors és tota negra i no entra llum
quan una dona esquarterada és abraçada al seu fill mort
quan els qui sembren la discòrdia mai no en tenen bastant
quan la mirada assassina plena d'odi prem el gallet
quan l'alta política la fan titelles, corruptes i vividors
quan una legió de pseudoperiodistes a sou desinforma
quan els daus estan trucats i ja sabem l'escena final
quan al poble sols li queda molta ràbia i impotència
l'horror solament engendra més horror
volem canviar les mortíferes bombes per coloms ben blancs
volem allargar la mà als nostres semblants, que no enemics
volem demanar amb veu molt alta que aturen la matança
volem denunciar els interessos econòmics dels oligarques
volem que els països rics deixen de vendre armament
volem que els infants del món puguen sempre somriure
volem abraçar aquells que ens diuen que són estranys
volem que acabe l'horror i el llenguatge eufemístic
volem viure a un món en pau, llibertat, amor i solidaritat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada