La rosa també és el gel i la poesia sol ser un engany, una imatge d'una altra cosa que ens porta a llocs més profunds. La bellesa és sempre una bellesa gelada on només el lector és capaç d'endinsar-se en el seu paradoxal món de significats. Llig este poema de Manel Alonso i veuràs que no tot és el que pareix.
 |
| Ice/ Wikicreative Commons |
Nosaltres volem
només,
amb esperança
humil,
la plenitud eterna
de la rosa,
una suprema eternitat
de flor.
Mentre les cases de la nit
es tanquen, una a una,
i la foscor s'endinsa
cap a les deus
de l'alba,
els nostres ulls aprenen
dels més sensibles dits
de cec
a mirar i saber,
a comprendre
amb lent amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada