No he volgut pensar que la poesia fóra un llenguatge afectat, ple de sentimentalisme, sinó una mostra més de que la nostra percepció necessita diverses manifestacions perquè comprenguem que la nostra realitat no és una sola. Els poemes de Manel Alonso, de Miquel Català, d'autors que em van marcar com Juan Ramón Jiménez o Antonio Machado, ens descobrixen que no hi ha una sola veritat, sinó una diversitat de matisos i pensaments en tot allò que experimentem mentres vivim.
 |
| Obra de Arco/ ElPAIS |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada