Un breu raonament sobre uns versos del poeta Manel Alonso

  En el cos s'engendra tot el vivent, alhora que el poeta configura tota la seua cosmogonia per a expressar allò que és incomunicable a través d'un altre llenguatge que no siga el poètic: "El rou li flüia de dels sements vers la pell/ anunciant una deu mansa i tèbia (...)     L´acaricies i s´obrí com una rosa/ buscant el raig solar"."